Montmelo

Diumenge 22 de novembre és Santa Cecília, la patrona de la música i per això el professorat de l'Escola Municipal de Música de Montmeló (EMM) vol felicitar a tothom i especialment a tot el seu alumnat aquest dia tan especial.

Habitualment, l'EMM celebra aquesta efemèride al carrer on professorat i alumnat cantaven i tocaven durant tot el matí. De vegades la festa passava pels carrer i places del municipi i d'altres vegades la festa es realitzava a la plaça de la quintana, al costat de l'edifici de l'Escola de Música.

Enguany no ha estat possible, per això l'equip de professor i professores de l'Escola de Música han fet un entranyable vídeo amb un tast de música i amb un petit text de tot allò que representa la música per a la societat. Us emplacem a què gaudiu del vídeo des del primer minut fins al final. Visca la música!

Santa Cecília, patrona de la música

La fama musical de Cecília es basa en la llegenda de la seva mort, que diu que mentre ella moria a causa del martiri, anava pregant Déu tot cantant-li. Sembla que se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV; aviat es va fer popular, i el 1594, Gregori XIII va proclamar-la patrona de la música. Van fer-se diverses festes en honor seu, la primera de les quals va tenir lloc a Normandia. Poc més de cent anys després, la moda va arribar a Anglaterra travessant el canal de la Mànega, i Henry Purcell li va compondre tres odes el 1683. Altres obres musicals dedicades a santa Cecília són l'himne de Benjamin Britten (basat en un text de W.H. Auden), un himne de Herbert Howells, un d'Alessandro Scarlatti, o l'obra Messe Solennelle de Sainte Cécile de Charles Gounod, o l'oda Déu vos salve, Cecília brillant! i l'òpera, Cecília, de Licinio Refice del 1934. El músic belga Joseph Ryelandt (1870-1965) va estrenar l'òpera Sainte Cécile, amb llibret de Charles Martens, en 1907, a Anvers.

En la seva època de màxima esplendor, la diada de la santa era una gran festa amb missa solemne i processons on intervenien gran quantitat de músics amb tota mena d'instruments. A Barcelona, aquest dia era un gran esdeveniment que aplegava tots els amants de la música. Després de la processó, els músics s'escampaven pels carrers i les diferents places de la ciutat per alegrar el veïnat. Els guitarristes barcelonins, anomenats sonadors, tenien especial protagonisme en el decurs de la celebració.